Aquí arriba la segona part de les aventures al Cap de Creus! És la ruta realitzada els dies 29 i 30 d’agost del 2015, i correspon al tram de Cadaqués a Cala Gentil.

Si us voleu posar en antecedents, podeu llegir les entrades: Les aventures al Cap de Creus – Preludi i Trekking Cap de Creus – Les aventures (Part I)

. La primera part no tenia desperdici ;).

Bé, comencem doncs!

ACTE 1: LA PREPARACIÓ

Arriba l’estiu del 2015 i amb en David ens decidim a fer la segona atacada al Cap de Creus. En els nostres idíl·lics plans (i esplèndidament il·lusos també), aquesta segona excursió ens serviria per completar el que l’any anterior no havíem pogut fer.

Per fer-ho diferent, i per qüestions pràctiques, la planificació va ser que sortiríem de Cadaqués direcció al Far del Cap de Creus, i després dels dos dies de ruta, acabaríem on ho havíem deixat l’any 2014, a la Cala Tavellera.

La idea era poder fer nit a Cala Portaló, per així deixar el tram més dur fins a Cala Tavellera i tornar cap a Cadaqués al segon dia.

Ruta del Cap de Creus - 2015 | FeelTheCoast

Aquest any però, la planificació incloïa la decisió de deixar el nostre estimat carretó de la compra a casa, i carregar-ho tot a l’esquena.

Preparat el material bàsic de supervivència, mapes, etc., ja podíem anar cap a l’Alt Empordà.

ACTE 2: Trekking Cap de Creus

DIA 1

Com tota bona excursió, el dia començava “ben d’hora, ben d’hora” agafant el cotxe direcció Cadaqués per poder aprofitar tot el dia. Tot i ser agost, vam poder aparcar el cotxe en un pàrquing gratuït i en un lloc estratègic de sortida i arribada per nosaltres, prop del Càmping Cadaqués.

Començaríem on havíem acabat l’any anterior, per la Platja d’en Ros. Es preveia un dia força plàcid, en el sentit que, almenys a la primera part de la ruta, no ens trobaríem amb grans dificultats. Entorn urbà o semiurbà, de pendents suaus i caminets ben adaptats al pas. Tenint en compte que encara era agost, fer aquesta zona a una hora decent també ajudaria a no trobar-les massa massificades.

Les primeres platges que vam visitar van ser la Platja d’en Perefet,  Platja de s’Aranella, Platja Confitera, el Racó d’en Sanés, i la Platja des Caials.

S’ha de dir que per veure totes aquestes cales, hem caminat menys de 2 km vorejant la urbanització de la zona des Caials.

Algunes d’elles, amb les barquetes amarrades a la riba i les típiques cases blanques al fons desborden aquest encant tan peculiar de la Costa Brava autèntica.

Trekking 2015 | FeelTheCoast

 

Sortint de la Platja des Caials, ara tocava travessar un paisatge lleig, amb alguns blocs de pisos en forma d’apartaments turístics construïts amb molta poca gràcia, fruit d’un intent de boom immobiliari. Només cal veure a la imatge aèria la xarxa de carrers sense sentit a la zona, esperem que no acabi tot construït!

Com podeu veure a la ruta, vam fer un xic de volta que us podríeu estalviar.

En aquest punt, vam arribar a un dels indrets que més ens va agradar en aquesta segona edició: la Platja des Calders. És una platja petita de sorra fina amb un fons marí que sembla argilós. S’hi ha format un llit de llim molt fi sobre restes d’algues que fa que quan hi camines sembli que trepitges un matalàs tou. Al fons del paisatge, pots veure-hi Portlligat.

Primera paradeta per esmorzar per tercera vegada i fer el primer bany de l’excursió. Tot i estar propera a algunes cases, camins i Portlligat, vam poder gaudir de calma màxima.

Reprenent el camí que voreja la línia de costa vam arribar a la Platja de Portlligat. Portlligat és internacionalment conegut per albergar la residència de Salvador Dalí, actualment convertida en la Casa-Museu Salvador Dalí. Si la voleu visitar, heu de reservar.

El següent tram està mancat de dificultat, ja que es realitza pràcticament per zona urbana o semiurbana per l’Avinguda Paratge de S’Alqueria.

En aquest tram hem vist la Platja de Sant Antoni, que la trobem just després de la Platja de Portlligat. També podem veure la petita Cala de Massabous, accessible només per mar, doncs es troba a l’Illa de Portlligat.

Caminant un xic més en direcció nord, trobem la Platja d’en Ballesta, també anomenada Platja petita de S’Alqueria. Es troba a peu de carrer enmig una urbanització, només s’han de baixar unes escales. Això fa que de bon matí l’ocupació ja sigui molt alta. Quan la cala queda plena, la gent comença a posar-se a les roques adjacents.

Caminant un xic més, arribem a la Platja de S’Alqueria o també anomenada Platja gran de S’Alqueria. En aquest cas el paisatge es torna un xic més agraït, reduïnt notablement l’impacte humà.

Totes aquestes platges o cales tenen característiques semblants: Sorra i fons marí format per pedres força planes de color grisós i aigua ben transparent. S’ha d’anar un xic amb compte al anar descalç.

Bé, fins aquí tot va ser “bufar i fer bombolles”, però això ja no duraria gaire més. A continuació va arribar la primera embarrancada, el primer passeig entre matolls, deixant-nos la pell (literalment) i passant una calor de bojos. Això va passar camí a la platja d’es Jonquet.

A la tornada l’endemà, ens adonaríem que podríem haver arribat molt més fàcilment seguint el camí de la urbanització. Què seria de FeelTheCoast si no ens compliquessim la vida!?

La Platja d’es Jonquet és una platja de característiques semblants a la Platja des Calders comentada abans pel que fa al fons marí. Per l’orografia de la zona, tant en un cas com en l’altre, deduïm que són zones de sedimentació resguardades del temporal. En el cas d’es Jonquet, pots caminar molts metres fins que l’aigua aconsegueix cobrir-te els genolls. Aquest fet fa que l’aigua d’aquesta platja sigui especialment calenta.

Tot i l’aigua calenta a ple estiu, s’hi estava fantàsticament, i ens hi vam parar per dinar i descansar.

S’ha de dir que tota aquesta zona careix d’especial relleu, pel que no suposa un gran esforç moure-s’hi, a no ser que vulguis anar per on no toca, com nosaltres!

Sortint per la part esquerra de la platja d’es Jonquet (si ens posem mirant a mar), vam poder seguir per un caminet que ens va dur directe a la Platja d’en Lluís i la Platja d’en Guillola. Totes dues de característiques i mides semblants.

Sortint de Platja Guillola va ser necessari un moment de reflexió. Com ja és habitual, el plantejament d’on passar la nit (Cala Portaló) distava de les possibilitats reals. Recordem que l’objectiu era arribar l’endemà on ho havíem deixat l’any anterior (Cala Tavellera). I ja era cap a mitja tarda.

A més, podíem intuir embarrancada, ja que els camins d’aquest tram no eren clars. Així doncs, per decisió unànime vam tirar pel dret. Així doncs, sortint el camí que passa entre la barraca i la tanca metàl·lica arribem a una pista de terra d’accés a les cases que hi ha en aquesta zona. Caminant un xic, s’arriba a un cartell que indica el Camí antic al Cap de Creus, que transcorre paral·lel a la costa, travessant zones de vinyes abandonades.

Ens van quedar pendents la Cala des salt d’en Batlle, Cala Torta, Cala Seca, Racó de Ribes Altes, Cala Bona i el Racó de ses Ielles. Les farem! No patiu. Som conscients que haurem de dedicar una edició de les Aventures al Cap de Creus a finalitzar aquests trams, cales o platges que ens hem deixat pel camí.

Caminant pel Camí antic al Cap de Creus, arriba un punt on s’obre davant teu un paisatge màgic, amb el far del Cap de Creus al fons.

Des de l’alçada del camí, podem veure tota la Cala Jugadora, amb les seves aigües tranquil·les i totalment transparents, protegides de la Tramuntana per l’orografia. En el nostre cas, i després de la caminada, parada de rigor per agafar forces i refrescar-nos. Amb aquest paisatge, com per no parar a respirar!

Cala Jugadora

Cala Jugadora

Després d’aquest merescut descans, tocava emprendre el cim cap al far, visita obligada. Reprenem el caminet per on havíem arribat, i el trajecte fins al far no té cap secret. L’únic aspecte remarcable és, que a mesura que t’hi vas apropant, i comences a agafar alçada, comences a notar la Tramuntana en tota la seva esplendor. Mentre caminem, deixem enrere Cala Fredosa:

Foto des del Far del Cap de Creus

Un cop fet el cim, amb la corresponent cerveseta tocava reprendre el camí. Direcció Cala Culip, la que ens queda al fons de la imatge:

S’anomena Cala Culip a tota l’obertura, però dins hi trobem Cala Culip, Cala Gentil, l’Embarcador de Cala Culip (antic Club Med) i sa Llambrusquera.

Per arribar-hi vam prendre un tall de carretera i després ens vam endinsar per un camí de terra, que es va convertir en un rec fins arribar a Cala Gentil.

Vam arribar que el sol començava a caure.

Allà vam descobrir una petita caseta de pescadors, que estava llogada per tres nois, que havien decidit passar la nit allà i anar a una festeta que es feia al Far del Cap de Creus aquella nit. Si la voleu reservar, ho heu de fer a través del Parc del Cap de Creus i amb suficient antelació, doncs està força sol·licitada, sobretot a plena temporada d’estiu.

A l’hivern no es lloga.

Cala Gentil és una cala petitona de pedres grises, de parets altes de roca, queda ben resguardada de la Tramuntana.

Com a espectacle addicional, vam enganxar un dia de súper lluna. Quan es va començar a pondre el sol, la lluna apareixia grandiosa i ben groga d’entre les roques del Far.

Moment perfecte per sopar i obrir l’ampolla de vi de rigor que sempre acompanya aquestes excursions.

Vistes des de Cala Gentil

Fins que es van apuntar a la festa els mosquits. I no pas un o dos, no. Tota la família al complet, juraria que fins i tot van demanar reforços a tota la província.

També hem de dir que, il·lusos de nosaltres, fer bivac a ple estiu en una cala no és bona idea. D’acord, lliçó apresa.

El kit de protecció disponible era:

  • Repel·lent de mosquits (Relec extra fort) que no servia per res, crec que vaig sentir riure a algun mosquit
  • Roba llarga. Dones del món, les malles NO són una bona idea, aquelles bèsties del dimoni ho travessen tot
  • Tovalloles
  • Estoretes
  • Parasol
  • Sac de dormir

Amb tot el material disponible vam intentar fer una mena de cau. No va servir de res, però necessitàvem dormir i descansar un xic. Així que com vam poder vam intentar tancar l’ull.

Allò va ser un atac sense compassió. Se’ns colaven dins el sac per qualsevol ínfim forat disponible, rondant tota l’estona les orelles i picant cames i tot tall de pell al seu abast.

Crec que mai m’havien amargat l’existència a aquest nivell. Crec que a tots dos.

A les dues de la matinada, i farts de picades, cansats, sense haver pogut dormir ens vam rebel·lar. Després de meditar-ho breument, ens vam decidir a sortir del cau entre picades, recollir el campament ben ràpid i fugir de la cala.

A l’arribar a  l’Embarcador de Cala Culip, vam parar un moment per assegurar-nos que ho havíem agafat tot, almenys les coses importants. No havíem deixat rastre de deixalles ni res de valor, molt important quan passem per espais verges!

Vam ajustar les bosses i vam començar a caminar per allunyar-nos de la primera línia de mar.

No teníem molt clar on ens trobàvem, perquè tampoc vam parar a mirar-ho, però vam fer un passeig espectacular pel Paratge de Tudela sota la llum de la gran lluna. Dins del desastre, vam poder gaudir de les formes i ombres que formen les roques d’aquest paratge des d’un punt de vista que segurament no se’ns hagués passat pel cap.

Doncs bé, al mapa podeu veure marcat on vam acabar dormint, i estàvem completament a la dreta del mapa, a Cala Gentil. En total, la passejada nocturna fugint dels mosquits va ser d’uns tres quilòmetres, poca broma.

Durant el passeig, hi va haver nombrosos intents de parar, on de cop, ens aturàvem, apagàvem la llanterna i ens quedàvem quiets. Al cap de pocs segons tornàvem a sentir el brunzit d’algun mosquit prop de l’orella.

El que seguia a aquest brunzit era un reguitzell d’improperis varis, recordant tota la família de la bèstia, els seus avantpassats i la necessitat de la supervivència d’aquesta espècie al món.

I seguíem caminant.

Així durant més de 3 interminables quilòmetres.

Quan vam assolir suficient alçada i distància del mar, la cosa semblava calmar-se i el cos ja no podia més, eren cap a les 4 de la matinada.

Decidit, allà mateix es dormia. Érem ben a prop del revolt de la carretera (o camí asfaltat). De fet, quan ens vam despertar amb la sortida del sol, ens passaven relativament a prop cotxes que vam deduir que tornaven de la festa al Far. Per festa, la que havíem tingut nosaltres amb els mosquits!!

DIA 2

Mai els segons dies de les Aventures al Cap de Creus resulten massa productives, però aquesta en especial, gens ni mica. Quasi sense dormir, amb el cos ple de picades, tot objectiu va ser arribar a Cadaqués i tornar cap a casa per poder anar a la farmàcia i demanar alguna crema que calmés les picades.

Part del trajecte de tornada va ser igual que el primer any, pel GR. Camí simple, sense complicacions i sense marge d’error.

Personalment, em vaig arribar a comptabilitzar unes 18 picades en una sola cuixa. Perquè pogueu ser conscients de l’encarnissada que vam patir…

Quan vaig anar a la farmàcia, només va caldre aixecar-me un xic la faldilla per ensenyar-li a la noia, no va fer falta dir res. El regalet va durar dies.

Podeu trobar la ruta completa penjada al nostre Wikiloc.