Aquí arriba PART 1: De Port de la Selva a Cala Tavellera. 12 i 13 de Juliol del 2014. Una aventura de trekking al Cap de Creus. Tal com s’ha explicat a

Les aventures al Cap de Creus – Preludi, aquesta excursió al completa al Cap de Creus es divideix en diferents  etapes que anem realitzant en diferents anys.

Som-hi! Anem a explicar l’aventura d’una de les excursions més emblemàtiques que un ha de fer a la Costa Brava, visitar el Cap de Creus.

ACTE 1: LA PREPARACIÓ

Primer assalt, i fins al moment, el més caòtic. Tot va començar algun dia d’estiu fent cervesetes en què vaig dir alguna cosa semblant a

“Vull anar a fer el Cap de Creus a fer fotos”

i on la resposta d’en David va ser:

“Jo m’apunto!”

Em meravella la gent que s’apunta a un bombardeig sense pensar-ho 😉 I sense pensar en les conseqüències!

A partir d’aquell moment vam començar a mirar imatges aèries per endevinar a simple cop d’ull camins a la zona, a part dels coneguts GR. I sí, s’hi veien corriols. Ho vam veure clar, si es veien caminets és que es podia passar.

Aquí ve la primera ocurrència de persones il·luminades: “Ho farem en bici”. Sí, sí, si coneixeu el Cap de Creus i teniu en compte el concepte “recorre’l per línia de costa”, ja podeu començar a riure. Doncs nosaltres ho vèiem molt clar! Sort que la família ens vol bé i ens van treure la idea del cap.

Molt bé, no ho podem fer en bici, doncs ho farem a peu.

Ens vam preparar uns mapes a escala prou decent com per veure els “corriols” i totes les platges i cales ben marcades, per saber on érem en cada moment. A 2D, ens va semblar plenament factible “patejar-nos” tot el Cap de Creus en dos dies. Sí, sí, podeu continuar rient.

Ho teníem tot ben planejat: llevar-nos ben d’hora per arribar a Cadaqués, deixar-hi el cotxe i agafar el primer autobús cap a Port de la Selva, fer un bon esmorzar i començar a caminar.

mapa_part1

Font: Ortofoto de Catalunya 1:1000 (ICGC) / Elaboració pròpia.

En els nostres idíl·lics plans, el primer dia dinaríem a la Cala Tavellera i faríem nit a la Cala Portixó o, si anàvem molt bé de temps, a la Cala Portaló. Pel segon dia, ens reservàvem la segona part fins a Cadaqués. Molt ambiciosos nosaltres, ho sabem. Esbrinaríem ràpid que aquests càlculs eren de bojos.

I ara bé la bona, aquesta excursió es va fer el 12 i 13 de juliol de 2014, a pet d’estiu. El que no podia passar per res del món era quedar-nos sense beguda amb el risc de deshidratar-nos i morir perduts vés a saber on. A part d’això, necessitàvem menjar pels dos dies, una mica de fruita, etc.

Tot això suposava un bon volum, a part de pesat, que no ens venia de gust dur carregat a l’esquena. La nostra brillant solució va ser incorporar als nostres estris un carretó de la compra. Sí, sí, quan pugueu parar de riure seguim.

Cada vegada que nosaltres hi pensem tampoc podem evitar riure.

Clarament aquestes excursions al Cap de Creus es podrien traduir en un valuós manual de tot el que no s’ha de fer, ja ho anireu descobrint.

Així doncs, després de la descripció dels antecedents, comencem amb l’excursió:

ACTE 2: Trekking Cap de Creus

DIA 1

De bon matí el dissabte, vam arribar a Cadaqués, cotxe ben aparcat i autobús cap a Port de la Selva. Esmorzar de campions i comencem a caminar.

Les primeres platges que vam visitar a Port de la Selva, encara en zona urbana van ser la Platja el Pas, la Platja de les Violetes i el Pas. Es troben entre el Port del Port de la Selva i la Punta de la Creu. Totes 3 les trobeu una darrera l’altra, a molt poqueta distància i de característiques molt similars. Són petitones i no tenen gaire cosa d’interès a part d’unes bones vistes a la Badia del Port de la Selva.

Deixem la zona urbanitzada i comencem a endinsar-nos al Cap de Creus. La primera part del recorregut va transcórrer sense incidents. Vam visitar Cala Tamariua, Cala Cativa, Cala Fornells (on vam fer la primera paradeta per banyar-nos), Cala Torta i Cala del Corquell. En aquesta zona, teníem un caminet clarament marcat i per on encara s’hi podia trobar força gent passejant.

I aquí comença l’aventura, el que era un caminet prou ben marcat en part, gràcies al trànsit constant de persones passejant, es va convertir en minúsculs corriols que es començaven a confondre, hàbilment marcats en alguns punts a través de termes creades per muntanyetes de pedres. I arriba la primera embarrancadeta, intentant localitzar la Cala d’Aiguadolç.

mapa_aiguadols

Font: Mapa Topogràfic de Catalunya 1:5000 (ICGC)

Com podreu veure al següent mapa on hi figuren les corbes de nivell, la Cala d’Aiguadolç no la teníem especialment lluny, però no havíem contemplat el fet que era un penya-segat aproximadament a uns 25 m per sobre el nivell del mar.

Doncs bé, un cop haver-ho mirat, remirat i finalment desistit d’arribar a la cala per fer la fotografia, no ens quedava més que pujar muntanya amunt fins a trobar de nou algun corriol en condicions que ens portés cap a la següent.

Si observeu la ruta marcada, veureu que el desnivell que vam fer fins a arribar a dalt va ser de 135 m en una distància de 560 m aproximadament (24.1%), gens malament per començar. No perdem de vista que tot això, acompanyats de motxilles i el fantàstic carretó de la compra.

Bé, havíem aconseguit arribar dalt el Puig d’en Llaures, allà a la vora vam aconseguir localitzar una pista forestal. Següent destí: Cala Galera i Cala Talabre. I maleïdes! Aquí segueix la pitjor embarrancada dels temps.

Font: Ortofoto de Catalunya 1:1000 (ICGC) / Elaboració pròpia.

Font: Ortofoto de Catalunya 1:1000 (ICGC) / Elaboració pròpia.

Bé, en aquest mapa podeu veure-ho. Els dos primers ramals que no van a parar enlloc, corresponen a dos intents d’arribar a la Cala Galera. He de dir en la nostra defensa que, en començar els dos intents, caminàvem per pistes suficientment amples com per pensar que anaven a alguna part. Doncs no! En els dos casos el camí s’anava estrenyent fins al punt de tenir dificultats per caminar (i per passar amb el carro, clar!). Puc assegurar que un matxet ens hagués vingut bé en alguns moments.

En el primer intent, vam caminar uns 700 m entre anar i tornar, el camí era prou planer, però vam arribar a un punt on no es podia seguir.

En el segon cas, la broma va ser d’una distància total d’1,3 km, amb un desnivell de 60 m. Després de destrossar-nos un xic les cames enmig de les bardisses i veure que no arribàvem enlloc, vam decidir fer mitja volta.

La idea inicial era passar de Cala Galera a la Talabre, però desistíem, ja n’havíem tingut prou, aquesta quedaria pendent per una altra vegada, ens n’anàvem directes a la Cala Talabre.

Més tard descobriríem que aquestes dues embarrancades ens les podríem haver estalviat, si haguéssim seguit fins al GR des de la pista forestal, hi havia un magnífic ramal del GR, d’uns quants metres d’amplada i senyalitzat, que anava a la Cala Galera. Sí, feia estona que no rèieu eh!?

 Doncs ara bé una de les bones.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després de seure a replantejar la situació (i descansar) vam caminar un tros més de GR fins que vam fer la tercera incursió.

El patró va ser el mateix: camins que es van estrenyent fins que acabes sense, entremig les bardisses deixant-nos la pell (i mai millor dit!), caminant-hi per sobre per què ja no hi ha ni corriol ni res.

Però a la tercera anava la vençuda, i havíem d’arribar, pels nostres p******. Així doncs, endavant que fa baixada. Vam aconseguir arribar al Rec de Talabre, alguna cosa ja havíem aconseguit, estàvem més o menys al nivell del mar, només s’havia d’anar recte.

La Cala Talabre és una platja de sorra petiteta, amb forma d’embut i envoltada d’aigua: el mar per un costat i, per l’altre, entre les roques que la custodien, per les basses que es formen enmig i que de ben segur els temporals alimenten d’aigua.

Doncs bé, quan ja aconseguíem veure el mar i només pensàvem en banyar-nos i menjar alguna cosa, ens vam adonar que no podríem arribar-hi. Ens havíem quedat penjats d’una roca, veient el mar i la platja i sense poder-hi arribar. Penjàvem a uns quants metres d’alçada sobre aquella bassa poc translúcida i verdosa. Quedava descartada l’opció de saltar. Més encara tornar enrere després del que havíem passat per arribar.

Són aquells moments en què val més seure i riure un rato, o sigui que cerveseta i a menjar, per agafar forces. Amb la panxa plena es decideix millor 😉

Decidits a mobilitzar-nos, hi havia dues opcions. Tornar enrere, opció que no ens venia gens de gust sabent el que ens esperava o bé, fer una mica d’escalada “a lo bruto” i sense precaucions per la roca que teníem a l’esquena. Imagineu la situació. Mires a l’esquerra, veus el rec de bardisses; mires a l’esquena, una roca suficientment vertical com per fer-s’hi mal. Què triaríeu? Doncs nosaltres i carretó de la compra, muntanya amunt!

Som molt conscients que això va ser una animalada de les grans i que ens hi vam jugar el tipus. En els seus primers metres la paret era quasi vertical, i havíem de pujar per “fascicles”: primer pujava un xic, passava motxilles i carretó, i pujava l’altre. Així fins que la cosa va permetre començar a caminar en comptes d’anar a quatre grapes. Estem parlant de pujar 50 m d’alçada en 100 m (pendent del 50%!!) La resta del camí fins a arribar dalt la muntanya va ser un xic millor, però seguíem pujant a pendent d’aproximadament 40%. Necessitàvem arribar a un lloc alt per intentar trobar el camí per seguir. Aquí podeu veure una imatge fantàstica des de dalt:

talabre_3

Dalt la Cala Talabre

Amb tot això, devia ser ja mitja tarda ben bona, així que el nostre objectiu era arribar a la Cala Tavellera i deixar descansar el cos. Quan un no està acostumat, aquestes pujades i baixades de muntanya carregant pes a l’esquena, et destrossa els genolls (és com un intensiu de “sentadilles” mal fetes durant tot el dia).

Vam seguir caminant, feia hores que no vèiem senyal de vida humana per enlloc, i va ser una gran alegria quan vam veure davant nostre 3 furgonetes aparcades en un replà. Si hi havia cotxes, hi havia gent, i ja no érem lluny del nostre objectiu. Des de dalt el Puig del Moro fins la Cala Tavellera encara vam caminar 1 km més, crec que dels més dolorosos de la meva vida. Són aquells moments en què cada pas que fas és una tortura física. Imagina fins a quin punt, que a l’últim tall que venia de baixada, ens va passar pel cap fins i tot fer-lo de culs a terra.

El moment de trepitjar platja va ser apoteòsic, semblàvem dos nàufrags arribant a terra. Trastos tirats a terra i cap a l’aigua fresca a deixar les cames flotant mentre internament seguien bullint.

Cala Tavellera va resultar ideal per dormir-hi, ja que té una petita pineda a la part esquerra, darrere les cases abandonades que podeu veure a les fotografies, on quedes a resguard del vent i dels mosquits. I voldria remarcar “els mosquits”. Quan publiquem la segona part corresponent a la visita del 2015 veureu el perquè. Poden resultar una tortura!

Final del primer dia, resultat: 13,15 km caminats, no sembla molt, però van ser duríssims. Hora de descansar. Vaig aconseguir dormir mitjanament bé fent “bivac” tot i haver-me deixat l’estoreta a casa, amb això queda palès la rebentada física 😉

DIA 2

De bon matí, quasi a trenc d’alba la llum ens va despertar, bona hora per fer un bon esmorzar, fer balanç dels danys físics i posar-se en marxa. Als primers moviments del cos va ser molt evident que no érem capaços de seguir amb el ritme del dia anterior, i menys encara de superar cap més puig com cabres. Així doncs, l’objectiu era sortir de Cala Tavellera i estudiar la situació, quina direcció preníem.

Marxant de Cala Tavellera

Marxant de Cala Tavellera

Després de pujar per la tartera de la part sud de la cala la decisió era clara: teníem un esplèndid GR, ample i còmode, pel que ens podíem pràcticament arrossegar fins a Cadaqués. La millor opció era fer el turista per les platges del municipi.

I així va ser, poc més de 10 km que vam fer en relativa poca estona entre “ai!” “ui!” “quin mal!” i riures pensant en les animalades del dia anterior.

Arribats a Cadaqués, vam visitar-ne unes quantes en zona urbana:  Platja Gran de Cadaqués, es Poal, es Pianc, Platja de ses Guiules, Platja de ses Oliveres i la Platja d’en Ros, on finalment ens vam quedar fins a l’hora de tornar a casa. Val a dir que l’ocupació de totes elles és molt alta al mes de juliol, però crec que si se’ns arriben a sentar a sobre, no haguéssim dit res.

I fins aquí la primera part de l’aventura del Cap de Creus, pròximament els capítols 2015 i 2016, que encara està per viure!

Si us interessa veure el trajecte exacte el podeu trobar al nostre Wikiloc.

Salut i Costa Brava!